Joan Miquel Llodrà

Entrevistem a Joan Miquel Llodrà, guía turístic d’Arenys de Mar.

Joan Miquel, explica'm on estem?

Estem al cementiri municipal d'Arenys de Mar, que és conegut per tothom com a cementiri de Sinera. Aquí, de fet, tenim enterrat el poeta Salvador Espriu i ja sabem que és ell precisament qui situa part del seu univers literari a Sinera, que és el nom d'Arenys al revés. Tot i que pots identificar Arenys en la seva creació, ell sempre va dir que Sinera podia ser qualsevol poble.

I què hi podem veure en aquest cementiri? Per què és tan interessant?

A part que el mateix poeta Espriu hi està enterrat, sobretot és important per la seva escultura funerària de finals del XIX i començaments del segle XX. Hi ha dues estàtues modernistes del gran Josep Llimona, una de les quals el Silenci dels Morts, que diuen els experts és una de les seves millors obres; i també tenim escultures d'en Josep Carcassó, d'en Venanci Vallmitjana i d'en Frederic Marès. I després, en l'àmbit arquitectònic tenim dos panteons, un és fet per l'Antoni Rovira i Rabassa i l'altre és atribuït a l'Enric Sagnier i a l'Eusebi Arnau. A més el cementiri està construït en tres terrasses en un lloc emblemàtic: a la part més alta, al voltant de la capella de la Pietat, és on hi ha els panteons més importants. Una mica com a la societat dels vius també s'organitza la societat dels morts, amb aquesta diferència de classes.

I què ens queda a Arenys dels burgesos que es van fer aixecar aquests sepulcres tan sumptuosos?

Hi ha un plànol d'aquest cementiri amb el qual pots anar resseguint els panteons i cada panteó et parla del patrimoni arquitectònic que hi està vinculat a baix al poble. Per exemple, veus l'Hipogeu de la família Mollfulleda (fet per Joan Barrera) on està enterrat el fundador de la destil·leria de licor Calisay i el plànol t'indica que l'antiga fàbrica Calisay és avui el Centre Cultural de l'ajuntament. Amb això la gent no aparca aquí i se'n va, sinó que s'interessen per anar a veure el patrimoni immoble d'Arenys de Mar. I al centre tenim també alguns edificis que es van fer gràcies als "indianos" que en tornar d'Amèrica van fer obres de beneficència per al poble. Un exemple és l'Antoni Torrent, que va impulsar la construcció de l'Asil Torrent per la gent gran desemparada i que aquí coneixem com "les germanetes" perquè se n'havien fet càrrec unes monges. És un edifici espectacular.

A part d'això, quan vens a Arenys què no et pots perdre?

Aquí s'ha de venir a passejar per la Riera que està dividida en dues: la Rambla Bisbe Pol i la Rambla Pare Fidel Fita. És una de les rieres més emblemàtiques del Maresme i l'artèria més important d'Arenys amb la seva arbreda de plàtans i els seus comerços i terrasses. Però no només és important comercialment sinó també en l'aspecte lúdic i festiu perquè qualsevol celebració del poble gairebé sempre comença, acaba o passa per la Riera. És un lloc importantíssim on tenim els grans edificis com l'ajuntament, l'edifici del mercat, l'hospital Xifré i l'església de Santa Maria, que té un retaule barroc impressionant de divuit metres d'alçada, obra de Pau Costa. Els dissabtes al matí l'associació Amics del Retaule fan visites guiades per conèixer-lo. I després tenim el port que es divideix en dues parts, la d'oci nàutic i el port pesquer, que és molt dinàmic i que és molt conegut sobretot en època de calamar i gamba.

Teniu alguna festivitat identitària d'Arenys?

Lligant-ho amb el port, ara ja fa anys que se celebren les Jornades Gastronòmiques Calamarenys, quan gairebé tots els restaurants i bars del poble ofereixen a la seva carta algun plat relacionat amb el calamar. I després a part de Sant Joan i Sant Pere que inauguren la temporada festiva d'estiu, el 9 de juliol és Sant Zenon que és el patró d'Arenys (aquí no en diem Zenó sinó Zenon, que és un dialectalisme totalment correcte, eh?). Sant Zenon potser és un dels actes més emblemàtics del poble: el dia 8 de juliol a la nit gairebé tot el poble es reuneix per cantar l'himne a Sant Zenon i no t'imaginis una església amb quatre persones cantant no, no... la realitat és que no s'hi cap de tanta gent que hi acudeix.

Si haguessis de triar un indret especial d'Arenys...

Et diria la plaça Salvador Espriu a dalt del turó de la Pietat on està el cementiri. Des d'ella hi ha una vista panoràmica de tot el litoral. És un racó molt bonic, molt calmat, amb el mar al davant... la gent que hem viscut sempre arran de mar aquí tenim tot el que necessitem: a una banda el poble i a l'altra el mar.

---

---